La Regional és la línia d'autobusos, regulars, i prou puntuals que uneix Zamora amb Valladolid. La meua anada a Toro des de la primera capital la vaig fer sorprès per la música que projectava l'equip del vehicle, acompanyada de les imatges que projectava el televisor, joves xiques ballant i cantant amb moviments accentuats del tronc del cos i les extremitats, coreografies contundents, en un anglès incomprensible, en un to bastant "sobrat", "amenaçant", joves xicots darrere d'ulleres fosques, cossos tatuats i musculosos, quilos de ferralla al coll i els canells. No entenia res, mentre vorejaven el Duero i ens acostàvem a la ciutat susdita. Davant meu una dona rotava, dissimuladament això sí, i l'estació toresana amb la seua placa commemorativa de la inauguració per un president regional era monument a la solitud del viatger. A la vesprada comprovaria l'estat dels lavabos, d'accés restringit per la cafeteria, la presència d'una xicona de rostre colpejat per mil derrotes, texans mig caient-li, cabells enganxosos, mirada trista, a qui vaig gosar dir hola en una trobada fortuïta, d'un personatge amb samarreta amb el rètol ESPAÑA i el número set a les espatlles, botes negres de taló considerable, d'un xicot sobre una moto quad barallant-se pel mòbil amb la seua parella per a coneixement de la distingida concurrència. Al diari regional, acompanyat d'un tallat, vaig tornar a llegir els titulars Pescan en el Esla, entre Olmillos y Bretolinos, una carpa de 11 kilos, ...el nuevo teniente coronel se compromete a mantenir los bajos índices de delincuencia y pide ayuda a la Virgen para lograrlo o l'impagable Obregón, 62 años de esplendor en la portada de Playboy. A Toro una placa recorda el naixement, el 1940, del prestigiós músic Jesús López Cobos, es conserva la façana del palau on es van fer públiques, si no vaig errat, les conegudes lleis de Toro, a les que sovint es fa referència durant els estudis legals a les Espanyes, va tenir lloc l'enfrontament entre partidaris d'Isabel de Castella i la Beltraneja. Amb aquestes informacions em sentia com bastant prop dels escenaris de Castella, no sé si la del bou o la del cereal, la isabelina, la romànica, la del vi de sang de bou. Al diari regional llegia El momento más esperado se dejó para el final, la presentación del vídeo del protagonista del Día Grande, "Razonador" de la ganadería Las Ramblas que aunque se había presentado el día de La Veguilla, las imágenes tomadas en la finca Las Iniestas dejaron ver el porte del animal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada