La supervivència en aquestes ciutats competitives, on els éssers humans viuen atapeïts, en lluita constant entre ells, també amb les màquines invasores de l'espai públic, és difícil. Els projectes de vida que van tractar de bastir les generacions que ens van precedir, lligats al model familiar, diguem-li tradicional, ara són, com a mínim, sotmesos a una revisió ¿implacable? per les generacions més joves. Tot es qüestiona i els referents que subministren els mitjans de comunicació de masses són diversos i sospite, sovint, contradictoris. S'imposa l'individualisme ferotge, però no ens aniria malament un poc de civisme, de societat civil organitzada i conscient, participativa.
El professor Sánchez Cuenca, em sembla, al seu article de Infolibre, que llegia avui, venia a dir que els senyors Sánchez, del PSOE, i Iglesias, de Podem, com que han deixat passar oportunitats, que no sabem si tornaran, de fer fora al Partit Popular. Tot plegat ha posat de manifest la divisió de l'esquerra, les febleses dels seus líders, beneficia la dreta conservadora, el centre, i només on s'ha arribat a acords s'ha pogut posar fi als populars. Era això: o acords o continuïtat.
El suport de Ciutadans als pressuposts del govern estatal, amb el tracte gens igual al País Basc, posa en entredit tot l'argumentari "igualitari" del partit del senyor Rivera. Ho podran vendre com millor els vinga, però demostren molta precaució i tebiesa alhora d'enfrontar-se al senyor Rajoy. Com que no t'acabes de creure la seua determinació en la lluita contra la corrupció o en la construcció d'un estat uniforme, que és el que entenia volien sia l'Espanya que defensen, sense diferències entre ciutadans, com a mínim per raó del lloc de residència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada