Llibertat, quin gat

La desviació de fons públics envers l'escola concertada i la privada és una herència, ¿trista?, dels governs de les darreres dècades al País Valencià, amb un clar perjudici per la pública. Les polítiques del Conseller Marzà, i el seu equip, amb la divisa pública, de qualitat i en valencià han desfermat la reacció popular atiada per tot l'aparell mediàtic de què disposa la dreta i els seus grups de pressió. La imatge d'unes religioses mostrant cartells d'oposició a les retallades ho diuen tot. On eren aquestes bones senyores quan es denunciaven unes altres de retallades?

S'apel·la, ara com ara, a una llibertat que té un preu, un preu que es paga amb diners públics i privats, un preu que no està a l'abast de tothom, que discrimina. Un preu que es nodreix de la caixa comuna, quan allò públic, de totes i tots es menysté, un preu que paguen molts que no rebran res a canvi, que els suposarà una pèrdua de qualitat en els serveis públics de cada dia. Qui paga mana?

Els gestors conservadors de la cosa pública, tan defensors d'allò privat com s'ha demostrat, no han deixat de desviar recursos públics cap a iniciatives privades, massa privades, quan no cap a les pròpies butxaques i comptes situats en territoris llunyans de l'estimada pàtria. La corrupció s'ha instal·lat així de descaradament entre nosaltres i contribueix, més encara, a engrandir distàncies entre rics i pobres, a desmuntar el fràgil estat del benestar, a transformar-lo en general estat del malestar que ens desempara.

S'insisteix en subratllar això d'esquerra i dreta s'ha superat, s'insisteix en lloar la victòria dels centristes a França, però semblem oblidar les proclames revolucionaris inclouen allò de la igualtat, i sense aquesta la llibertat ho té ben difícil. Una igualtat que per suposat no significa uniformitat, ni es pot bastir sobre adoctrinaments, en tot cas sobre el coneixement i respecte a unes regles del joc, net per suposat, participatiu i democràtic, amb un escrupolós respecte pels drets humans de totes i tots.

Sense oblidar-nos-en de la fraternitat, que es confon sovint amb beneficència, almoina, però que com a autèntica germanor entre les persones demana d'una generositat que no té preu, és a dir: que no es pot pagar amb diners i demana actituds i comportaments que semblen no estar, que tampoc semblen esperar-se per enlloc. Com diuen que deia l'avi: Llibertat, quin gat!