Com si fóssem xiquets en marxar un company o una companya uns dies de vacances, o un sol dia, com que tothom se'l mira, se la mira com si ell o ella tingués un caramel a la boca. Aleshores passar desapercebut o desapercebuda esdevé un art, l'art de no estar enmig la multitud que et mira, t'observa, t'escruta. Millor calladet darrere la pantalla de l'ordinador, sense elevar el to de veu, dient a tot que sí, només si se't pregunta. Discreció per favor, senyores i senyors!
Treure pit en el tema de la corrupció, quan durant tant i tant de temps s'ha conviscut amb corruptes i corruptors, com que és per fer-s'ho mirar. La dona del cèsar com que també deuria semblar-ho, no? No em crec que s'haja acabat de soca-rel amb les pràctiques perverses que s'han donat durant temps a les institucions, i és del punt insuficient la proclama traient pit amb que ara sí ara també fan màxims responsables polítics davant les càmeres. Per què no s'ho deixen?
El bisbe de Solsona, llegim, diu que els temples catòlics com que no s'han de deixar per segons quins actes. He pensat de vegades les esglésies tenen una ¿gestió? complicada. Amb fons públics, que les mateixes autoritats no s'estan de reivindicar, es restauren, fins i tot reconstrueixen. Per si encara no en tingueren prou a la majoria de catedrals que he visitat, per no dir totes, se't cobra una entrada. D'acord s'ha de respectar el moment de la celebració, però: està tan clar que només són edificis destinats al culte religiós? I sobre l'ús dels temples només decideix el bisbat o la comunitat? Puc entendre alguns espectacles no toquen a una església o una ermita, però també que sovint són espais per la manifestació artística, cultural de la ciutadania, independentment de les seues creences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada