No tenen boca amb què parlar. A aquestes alçades de la pel·lícula dir que si els diners destinats a la nova televisió valenciana es podrien destinar a sanitat, a educació és dir-la ben grossa, amb la de pasta que van desviar a butxaques pròpies i alienes durant els seus anys de govern, a paradisos fiscals. Apel·lar a la llibertat, per triar centre educatiu, i auto-proclamar-se'n garants és arribar molt lluny, senyora diputada Bonig. La tàctica ara és anar als tribunals, guanyar-hi el que no van guanyar a les urnes, atacar-hi la política lingüística, atacar-hi la toponímia, tribunals que no es caracteritzen precisament per l'empara i ús del valencià, tot hi ha que dir-ho, precisament els dies de la gran deriva conservadora del tercer poder, els dies en què es torna arxivar el cas del Metro de València, posem per cas de vergonyants actuacions. A més, i sembla l'estratègia, es vol començar la Reconquista 2019 des del sud, des de la província d'Alacant, ariet amb el qual colpejar el que ells anomenen el Titànic, si he entès bé per parlar del Botànic: ni en Castillo, vaja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Premsa
Cadascú ja acudeix a uns mitjans i no a d'altres. Els polítics ho saben bé, necessiten altaveus, premsa amiga, des d'on escampar la ...
-
El terme s'urbanitza progressivament, es constata la conversió del poble nostrat en una mena de barri com residencial, suburbial de la ...
-
Escolte en Monleón parlar sobre la primavera valenciana i m'adone cada paraula que va dient avui, ara sona diferent: carrer, plaça, fal...
Són els creuats de la post-veritat, del tot val per aconseguir tindre el poder, del "quitate tu pa ponerme yo". No tenen ètica ni vergonya. El que si que tenen és una gran capacitat per a convèncer als incauts que continuen fent-los campions a les enquestes.
ResponElimina