dissabte, 27 de maig del 2017

Déu meu quina creu!

No tenen boca amb què parlar. A aquestes alçades de la pel·lícula dir que si els diners destinats a la nova televisió valenciana es podrien destinar a sanitat, a educació és dir-la ben grossa, amb la de pasta que van desviar a butxaques pròpies i alienes durant els seus anys de govern, a paradisos fiscals. Apel·lar a la llibertat, per triar centre educatiu, i auto-proclamar-se'n garants és arribar molt lluny, senyora diputada Bonig. La tàctica ara és anar als tribunals, guanyar-hi el que no van guanyar a les urnes, atacar-hi la política lingüística, atacar-hi la toponímia, tribunals que no es caracteritzen precisament per l'empara i ús del valencià, tot hi ha que dir-ho, precisament els dies de la gran deriva conservadora del tercer poder, els dies en què es torna arxivar el cas del Metro de València, posem per cas de vergonyants actuacions. A més, i sembla l'estratègia, es vol començar la Reconquista 2019 des del sud, des de la província d'Alacant, ariet amb el qual colpejar el que ells anomenen el Titànic, si he entès bé per parlar del Botànic: ni en Castillo, vaja.






1 comentari:

  1. Són els creuats de la post-veritat, del tot val per aconseguir tindre el poder, del "quitate tu pa ponerme yo". No tenen ètica ni vergonya. El que si que tenen és una gran capacitat per a convèncer als incauts que continuen fent-los campions a les enquestes.

    ResponElimina

Em pose mal

Hi visite en dissabte el consultori mèdic d'Almàssera, escrit a la porta Almássera . A dins advertiments sobre les agressions al persona...