Sobre el Cabeç Bort

Escandalitza, sembla, que es vulga ensenyar a les escoles una geografia regional abans que una, en concret, de nacional. Preocupa es conega quin és el cim de la comunitat autònoma, que s'ignore on està l'Aneto o el Teide. Analfabetisme funcional? I: sabent on es troba el Mulhacén però ignorant on es troba l'Everest també s'és analfabet funcional? On acaba allò regional i comença allò nacional en geografia, en llengua, en història?  L'escola no està per crear identitats, puc llegir, escoltar. Doncs això mateix inclou la identitat espanyola o la francesa? No està per crear identitats, però sí per proporcionar als individus referències, fites a partir de les quals bastir la pròpia individual i col·lectiva. Sempre em dic que cal conèixer primer allò que tens més prop, per passar a conèixer allò que tens més lluny: un plat és un plat, un riu és un riu, però hi ha molts de plats i molts de rius. La culpa la tenen les comunitats autònomes diuen,  però deduir que el coneixement es presenta amb càrrega ideològica doncs és anar un poc massa lluny, i que algunes comunitats autònomes, en concret la catalana, són l'exemple, nefast per descomptat, en matèria educativa que segueixen els altres ja és anar un poc lluny, quan podria dir-se de l'estat per exemple. Dir que els sistemes educatius no formen sinó que tornen a algú mediocre o vulgar, doncs també em sembla és passar-se de frenada. Això no sé si inclou l'escola privada, la concertada, la religiosa o la laica, la monolingüe o la bilingüe. Quant més s'ensenye millor, quan més es forme a l'individu des de la raó, millor que millor, proporcionant-li ferramentes adients per pensar per ell mateix, també millor. No entenc començar a estudiar geografia per les capitals dels països del món i no saber, si vius a Lleó, on es troba Trobajo del Camino. Qui perd els orígens perd la identitat, ¿qui no en té d'orígens no en té d'identitat? O és que les identitats ja no interessen o no serveixen per a res? A mi a l'escola no em van ensenyar que el Cabeç Bort era la muntanya més alta de la meua comarca, no sé si seré més feliç sabent-ho o no, però a mi m'agrada saber-ho, em fa un poc més ¿savi? enmig d'aquest mar d'ignorància on naufrague dia rere dia, potser aqueixa saviesa no interesse, no aprofite per res, així ens va.