A primera hora del matí s'escoltaven pel carrer els sons del Rosari de l'Aurora. Aquesta tradició obri les celebracions del Pilar al poble. Faran una missa solemne, una disparada, una processó, uns focs nocturns, si no plou. Les famílies s'aplegaran en un dinar al voltant d'una paella.
Em sembla s'estalviarem a les llars allò del qualificatiu nacional i el mudar-se per l'ocasió posarà de manifest el caràcter especial de la diada. El goig de trobar-nos, de reunir-nos finalment serà allò reeixit.
Lluny de les banderes, lluny de les desfilades militars, dels precs per la unitat de la pàtria, dels missatges triomfadors restarà la reposada mirada de la gent gran, la guspira trapella dels infants, les constatacions dels adults, les carícies dels joves festejadors, el desfici adolescent.
Posem-li un bon vi, gaudim de les delícies de la taula, retirem-nos a fer la migdiada a plaer, apaguem els televisors replicants. Atrevim-nos amb un poema, una contalla, un acudit, feu sonar una melodia antiga, enceneu l'espurna d'una història. No cal cap solemnitat, ni cap discurs engolat, qualsevol uniforme serà sobrer, en les medalles i triomfs s'aigualirà l'alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada