Fa uns dies arribava a casa el programa de festes. Més o menys és el mateix programa que hem conegut els darrers anys. Bé que algun creador local s'ha ocupat de la portada, previ concurs públic d'idees, també s'inclou un nostàlgic recull de fotografies antigues a les pàgines centrals. Les salutacions vénen a ser les habituals, encara que han canviat els rostres. La publicitat i el calendari fester són els continguts amb més presència en número de fulles.
Així les coses, alguns veïns han posat el crit en el cel pel monolingüisme de les fulles dedicades a la programació estricta, altres trobem a mancar haver desaprofitat una publicació local per llançar propostes més agosarades, per exemple algun estudi local, algun relat, alguna entrevista, una presentació de fotografies amb certa idea de conjunt.
Tenim el que tenim i les pròpies festes em sembla deurien sotmetre's a una reconsideració en el seu conjunt. De moment s'ha plantat un tendal al mig del poble amb el destorb que tot plegat suposa per la circulació de vehicles i persones, despesa innecessària en disposar de múltiples espais per la celebració dels actes proposats.
La confusió entre festes religioses i paganes se'ns ofereix amb tota la seua esplendor aquests dies d'octubre, consagrada aquest any encara més per la inesperada visita de la Mare de Déu dels Desemparats pelegrina. La polèmica festera està assegurada, mane qui mane, s'organitze com s'organitze tot plegat, no té remei. Una vegada més el dilema és: o restar (participant o no) o marxar.
El preludi que les jornades taurines van suposar va portar un trist episodi d'enfrontament entre taurins i anti-taurins. Esperem els dies que vindran aporten més de punts de trobada que de conflicte, encara que les ferides polítiques els amenacen desgraciadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada