No sóc portuguès, potser m'agradaria ser-ho. Portugal és un país la independència del qual ha atret a alguns dels habitants d'aquesta riba de la Mediterrània. Portugal és un país ignorat, un país sense meteorologia a jutjar pels mapes del temps exhibits a les pantalles de les televisions del centre peninsular.
Així les coses si algú em pregunta perquè tracte d'aprendre língua portuguesa li respondria amb una altra pregunta: per què no? Tan prop, però tan lluny, les distàncies mentals són inabastables. A qui o a què convé la separació?
Tinc moltes raons, moltes per aprendre, començant per la fascinació per les paraules, pels sons, pels tons, pels accents. I avui les possibilitats d'aprenentatge, d'acostament són molt grans, és qüestió de voluntat.
La cultura portuguesa ve a ser una mena d'espai de silenci, ermot d'imatges, desert de sons a la que secularment donem l'esquena a consciència, absolutament despreocupats del que s'hi mou o cuina al seu territori. Som hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada