La commemoració de la conquesta del territori pel rei cristià en Jaume, el primer d'aquella nissaga, s'ha convertit al poble on visc en el dia de les paelles. Un veí em comentava ahir la seua família aprofita per reunir-se a un baix que tenen. Uns parents dinen amb els amics al corral de casa.
Sonarà un himne, desfilaran els moros i els cristians, les mores i les cristianes, que les deixen, algú farà un viatge a terres llunyanes per ser-hi ben lluny de la comunitat no autònoma, de l'anti-país, del regne vassall, d'altres no voldran eixir de casa, a les pregàries eclesials s'insistirà en la unitat arquebisbal de la pàtria aquella. Aniran i vindran les processons, combregaran els feligresos i les feligreses, aplaudiran els presents i les presents, s'enlairaran unes banderes, se n'amagaran d'altres, pujarà i baixarà la senyera coronada, es ballarà un pasdoble, es muntarà una filada.
Es tirarà una traca, uns coets, agafarem un pet per oblidar, es regalarà una mocadorada amb piulets i tronadors, ens donarem un bes per sant Donís, ens mascararem la cara, farem festa direm. No repartirem carnets de valenciana pàtria, però poc faltarà. Farem país es dirà. Vam xalar...: tant de bo.
Finalment no s'han acomplit els pronòstics meteorològics pel que fa a la pluja destorbadora, el sol ha fet presència entre les restes del darrer front amenaçador de la bonança litoral: tot acaba bé.
Quin bollit!
Bon profit. Bom apetite!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada