Pastors

La figura del bisbe o de l'arquebisbe ve a encarnar aquella imatge evangèlica del bon pastor. Malauradament alguns d'aquests pastors farien bé de tractar una miqueta millor al seu ramat, tot començant per estimar-se totes les ovelles, i tractar de donar-los l'afecte i consideració que mereixen, especialment les més dèbils i desemparades. 

Els valencians pateixen des de fa molt de temps, massa, la presència d'uns pastors de dubtosa, mala reputació democràtica, més preocupats pel Cèsar i el món d'ací que pel Jesús bíblic i els seus ensenyaments i compromís envers els més pobres i necessitats.

Molt de temps he llegit la gent de Saó reivindicar una església diferent per al país de les valencianes i els valencians, tota la seua tasca de resistència i denúncia mereix tota la meua consideració i respecte. Ara, la connivència descarada i desacomplexada entre l'aparell del partit conservador i l'estructura eclesial em sembla inadmissible.

L'únic consol que ens resta és constatar un cert distanciament d'un important sector de la població d'aquesta església retrògrada i involucionista, desconfiada i tancada, altament tòxica en tants aspectes i manifestacions. Però la presència als mitjans de comunicació, al camp de l'ensenyament, als partits polítics, assegura la continuïtat d'una ideologia que disfressa amb valors, que puc compartir en part, una estructura d'interessos i principis que l'última cosa que són és evangèlics.