Al carrer dic bon dia amb un somriure als veïns i veïnes que em trobe, fins i tot, avui, als desconeguts i desconegudes. A la porta de l'oficina de correus complimente uns impresos amb bona lletra tot fent servir una estimada estilogràfica que transporte a la butxaca de la vella jaqueta. Camine lentament, procure portar a terme les meues accions lentament, amb un deix mescla de gaudi, relaxació, resignació.
Abans m'havia trobat amb l'agranador municipal que em comenta les darreres notícies sobre un judici mediàtic. L'agranador porta habitualment la bandera de la banda de música del poble, m'ha vingut la seua imatge com si d'un llamp es tractés, és com una presència indefugible en els nostres carrers: ara com a membre de la brigada municipal de neteja, ara passejant el petit gos que acompanya, ara encapçalant un passa-carrer, ara fent d'agent de protecció civil a un encreuament, ara posant a una fotografia del grup de teatre...
Fa sol, un sol que vol acabar amb la frescor notable del matí, un sol on encara aixoplugar-se abans de la suau nit hivernal que vindrà. Veig els arbres demanar-nos a crits s'eixample el buit on els hem encabit per desenvolupar un tronc fort i segur, presoners d'un urbanisme insuportable, ho veig i no puc deixar de maleir les conductes de formigó dels governants de la cosa pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada