Anuncis

El partit del govern central està en plena inspiració a l'hora de fer anuncis publicitaris dels seus afectes i de la seua gestió, o digestió que en dirien alguns. Fa uns dies, en campanya catalana, sorprenien tothom parlant català tot un seguit de líders conservadors i conservadores, assegurant-nos un amor incondicional al Principat, tot parlant una llengua que més que amor semblava revelar una sensació de desagradable enganxada en les boques de tan il·lustres parlants: probablement ja no parlaran més català en la seua vida, ni en la intimitat més fosca, ja n'han tingut prou, bona prova de l'interès idiomàtic és la pronúncia sistemàtica i generalitzada del nom propi del gran líder odiat dels separatistes, Ártur, o el de les paraules que porten doble l com ara Sabadell.

Així les coses, després de la cèlebre imitació al programa d'humor Polònia, de la manipuladora tv3, substituint l'estimem Catalunya  per un post-electoral ens estimbem a Catalunya, ha arribat a les nostres pantalles un memorable, per no dir, encara, inigualable, títol: Salvem o salvant Espanya. Recollons que els ho han posat fàcil a tots els imitadors i humoristes peninsulars per les properes setmanes! Ja ahir al noticiari wayomingnià, l'Intermedio, s'alterava el final de la història de salvament miraculós, substituint la presència final de la recuperada Espanya, per la presència del senyor rei en Joan Carles, amb crosses i després del no menys recordat incident de l'elefant, on pronunciés el memorable discurs Lo siento mucho. Me he equivocado. No volverá a ocurrir, paraules que gravades en pedra figuren ja en el gran arc de triomf de la democràcia constitucional.

A mi la visita de la bella Espanya a la sala d'operacions del Partit Popular em portà al cap una altra visita: la del president Rajoy, del Polònia, al dipòsit de cadàvers de la Moncloa el dia després de les eleccions municipals i autonòmiques de la darrera primavera. El propi primer ministre hi trobà lloc pel seu repòs entre cossos de famoses alcaldesses que no  pogueren superar la prova. Ara potser no li aniria malament passar per cirurgia, però em tem no hi ha molt a fer. De tota manera aquestes intervencions quirúrgiques, tan cinematogràfiques, solen acabar sovint amb alguna desagradable monstruositat trencant les corretges de seguretat de la taula d'operacions.

Sincerament a la pel·lícula popular acabada d'estrenar impacta el rostre de la pacient, en plena inflamació rojigualda, que a més d'ofendre a l'influent sector femení de la població votant ibèrica, voreja el mal gust més obscè. Només faltava que hagueren tret també imatges d'un desafortunat accident de trànsit de tanta estima per alguns ministeris, que ens passen per davant dels nassos en més d'una sala de cinema en ple període de vacances abans de la desitjada projecció. 

Com que està tan de moda el ball polític no deixe de dir-me que molt millor que acudir a la metàfora mèdica, a la comparació hospitalària, que millor hagueren fet ús de la imatge discotequera, del símil ballador. Ara que si a les comunitats autònomes anaven a fer servir balls regionales millor ho deixarem estar per a temps més grisos. Algunes polítiques ja han exhibit la fotografia de la primera comunió en seu parlamentària i des d'ací fins a posar-se el vestit típic per demanar el vot només hi ha un clic.

Per aclarir les coses no aniria malament una entrevista amb aquesta dona renascuda per l'equipo médico habitual. Tampoc una entrevista amb el cos de facultatius, rebre un poc d'informació de les maniobres de recuperació efectuades, els òrgans danyats, en el seu cas els trasplantaments portats a terme. 

Un malson em persegueix des de la visualització del curtmetratge: eixir al carrer i trobar-me amb una munió d'éssers amb el rostre roig i groc amb l'escut constitucional estampat a una galta; també mirar-me a l'espill i trobar el meu propi rostre desfigurat per una bandera.