A jutjar per les úniques presències, les del meu germà i jo mateix, a la sala de cinema, podíem pensar s'havia acabat el món ahir a la nit, mentre veiem aquesta pel·lícula d'en Carles Porta, ideada per en Bigas Luna. El molt llegit text d'en Pedrolo, en altres temps, pels estudiants valencians, avui sembla desconegut per la majoria dels habitants d'aquesta part del planeta, mecanoscrit perdut a les nostres biblioteques.
Hi ha signes d'una possible desfeta i els ignorem, aprofundint les agressions al medi dia rere dia. La mateixa notícia del trucatge dels motors alemanys, que ens ha sorprès recentment, ens posa darrere la sospita de què tot plegat està molt podrit. La nostra cabuderia destructiva té unes conseqüències catastròfiques.
La pel·lícula és una història d'amor, la darrera història d'amor, la primera o la segona gran primera història d'amor de la humanitat. Un amor que topa amb una violència que de sobte desperta els instints més primaris de l'animal que mai hem deixat de ser. Com a espectador tot trontolla quan s'espatlla la història d'amor supervivent, d'harmonia, demanava una resolució ràpida.
L'adaptació de l'ésser humà passa per aprofitar el que ofereix la natura, sense perdre la fidelitat al coneixement, al pensament. La vida es manifesta en tota la seua fragilitat, la soledat apareix amb cruesa, en el context de després de l'apocalipsi.
El segon origen comença a l'interior, després d'un viatge iniciàtic per conèixer el món i revelar-se com un indret bell i alhora perillós. La gran pregunta què ha passat? o haurà sobreviscut el pare? provoca la primera migració, narrada, dels nous temps desconeguts. Migració que no serà testimoniada sobre el paper sinó amb un telèfon mòbil per la nova cronista de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada